MiAszende
Sol·licita Pressupost 
La normativa d’accessibilitat als edificis públics determina si qualsevol persona pot entrar en un ajuntament, un hospital, una universitat o un museu de manera segura i independent.
Quina legislació regula la normativa d’accessibilitat als edificis públics?
A Espanya, la normativa d’accessibilitat als edificis públics està regulada de manera jeràrquica per un conjunt de lleis estatals, directives tècniques i normatives autonòmiques. La legislació clau es divideix segons la seva jerarquia i el seu àmbit d’aplicació:
- Normativa estatal de caràcter general
⦁Reial decret legislatiu 1/2013 (Llei general de discapacitat): És la base jurídica estatal que refon la normativa anterior. Estableix l’obligació que tots els espais i serveis públics siguin accessibles, eliminant qualsevol barrera arquitectònica.
⦁ Reial decret 193/2023: Regula específicament les condicions bàsiques d’accessibilitat i no-discriminació en l’accés i la utilització dels béns i serveis a disposició del públic.
- Normativa tècnica i d’edificació
⦁ Codi tècnic de l’edificació (CTE – Document bàsic DB-SUA): És el reglament tècnic que estableix les normes de construcció a Espanya. El document DB-SUA (Seguretat d’utilització i accessibilitat) detalla els requisits exactes que han de complir els edificis de nova construcció o els que són objecte de reformes substancials, com ara les dimensions de les rampes, l’amplada de les portes i els ascensors adaptats, entre d’altres.
⦁ Reial decret 505/2007: Estableix les condicions bàsiques d’accessibilitat i no-discriminació de les persones amb discapacitat en l’entorn urbà i els edificis públics.
⦁ Ordre TMA/851/2021: Desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques per a l’accés i la utilització dels espais públics urbanitzats, com ara els accessos exteriors als mateixos edificis.
Principals requisits que estableix la normativa d’accessibilitat als edificis públics
La normativa d’accessibilitat als edificis públics estableix condicions concretes per garantir que qualsevol persona usuària pugui utilitzar les instal·lacions sense obstacles, mitjançant l’eliminació de les barreres arquitectòniques.
Accessos adaptats
L’entrada principal d’un edifici públic ha d’oferir un itinerari accessible des de la via pública fins a l’interior de l’immoble. Un exemple habitual es pot trobar en molts ajuntaments, on els antics esglaons s’han substituït per itineraris adaptats per facilitar l’accés a les persones usuàries de cadira de rodes.
Rampes amb un pendent adequat
Quan hi ha desnivells, les rampes han de respectar els pendents màxims establerts pel Codi tècnic de l’edificació. Concretament, el pendent no pot superar el 10% quan la rampa fa fins a 3 metres de longitud, el 8% quan té una longitud d’entre 3 i 6 metres, i el 6% quan fa entre 6 i 9 metres. Aquestes condicions garanteixen un desplaçament més segur i còmode per a tothom.
Ascensors accessibles
En el cas dels edificis públics distribuïts en diverses plantes, aquests han de disposar d’ascensors que permetin l’accés de les persones amb mobilitat reduïda. Concretament, la cabina ha de tenir prou espai per a una cadira de rodes, botoneres accessibles, informació visual i, en molts casos, identificació en braille o en relleu.
Plataformes elevadores
Les plataformes elevadores són una alternativa per millorar l’accessibilitat quan les limitacions estructurals de l’edifici no permeten instal·lar-hi un ascensor convencional.
Portes amb una amplada suficient
La normativa d’accessibilitat als edificis públics estableix que les portes situades en itineraris accessibles han de tenir una amplada lliure de pas mínima de 80 centímetres, de manera que permetin el pas còmode i segur de les persones usuàries de cadires de rodes, caminadors i altres ajudes tècniques per a la mobilitat.
Passadissos lliures d’obstacles
En qualsevol immoble d’ús públic, la circulació interior requereix recorreguts lliures d’obstacles i amb prou espai.
Senyalització visual i tàctil
Per complir la normativa d’accessibilitat als edificis públics, és important incorporar pictogrames, textos amb un contrast elevat, franges podotàctils i senyalització en braille, que faciliten la mobilitat de les persones amb discapacitat visual i milloren l’experiència de totes les persones usuàries.
Paviments antilliscants
Els terres han d’incorporar materials antilliscants per reduir el risc de caigudes, especialment a les entrades, les zones humides i els espais amb una gran afluència de persones.
Taulells accessibles
És important que les àrees d’atenció ciutadana disposin de zones adaptades per a les persones usuàries de cadira de rodes. Per exemple, una oficina municipal d’atenció ciutadana pot instal·lar un tram de taulell a una altura inferior que faciliti la comunicació directa amb qualsevol persona.
Places d’aparcament reservades
La normativa d’accessibilitat als edificis públics exigeix reservar places específiques per a persones amb mobilitat reduïda a prop dels accessos principals. Com a norma general, aquestes places han de tenir una longitud mínima de 5 metres, una amplada mínima de 2,20 metres i una franja lateral d’aproximació d’1,50 metres.
Evacuació segura
Les rutes d’evacuació han de tenir en compte les necessitats de les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda mitjançant recorreguts segurs, una senyalització adequada i protocols específics d’actuació.
Quan s’ha d’adaptar un edifici públic existent?
La normativa d’accessibilitat als edificis públics s’aplica a nombrosos immobles ja existents quan s’hi duen a terme determinades actuacions o es donen circumstàncies específiques.
Entre les situacions més habituals hi ha:
Reformes integrals: Quan un edifici és objecte d’una rehabilitació de gran abast, el projecte ha d’incorporar les mesures d’accessibilitat exigides per la normativa vigent.
Canvis d’ús: Quan un immoble passa a destinar-se a un ús públic o canvia d’activitat, pot ser necessari adaptar-lo per garantir-hi un accés universal.
Instal·lació o substitució d’ascensors: Aquestes actuacions han de complir els requisits de la normativa d’accessibilitat als edificis públics, tant pel que fa a les dimensions com als elements d’ús.
Adaptació de les entrades principals: L’eliminació d’esglaons o barreres arquitectòniques se sol resoldre mitjançant rampes amb pendents conformes a la normativa o amb la instal·lació d’aparells salvaescales.
Millora dels recorreguts interiors: S’aplica quan l’edifici necessita modificar passadissos o crear itineraris accessibles per facilitar el desplaçament segur i autònom de tothom.
Adequació dels lavabos: Les reformes dels serveis higiènics han de preveure espais, barres de suport i equipaments accessibles.
Eliminació de desnivells: Quan hi ha barreres arquitectòniques, és habitual incorporar rampes o plataformes elevadores per garantir la mobilitat.
Renovació de la senyalització: L’actualització de la cartelleria pot incloure senyalització visual, tàctil o en braille per facilitar l’orientació de totes les persones usuàries.
Obres de rehabilitació: Qualsevol intervenció rellevant a l’edifici pot obligar a revisar el compliment de les condicions d’accessibilitat.
Inspeccions tècniques o requeriments de l’Administració: En alguns casos, les autoritats competents poden exigir actuacions per corregir els incompliments detectats.
L’accessibilitat millora la seguretat i la qualitat del servei
Complir la normativa d’accessibilitat als edificis públics genera beneficis que van molt més enllà del compliment legal.
Els espais accessibles ofereixen una experiència més còmoda a les persones grans, les persones amb discapacitat permanent, les persones amb lesions temporals, les famílies amb cotxets infantils i qualsevol visitant que necessiti desplaçar-se amb seguretat.
A més, en eliminar les barreres arquitectòniques, es redueix el risc d’accidents i s’afavoreix una atenció més eficient en edificis administratius, centres educatius, instal·lacions esportives, museus i hospitals.
Comptar amb especialistes facilita el compliment normatiu
Arribats a aquest punt, queda clar que complir la normativa d’accessibilitat als edificis públics va molt més enllà d’instal·lar una rampa o adaptar un accés. Cada edifici presenta unes característiques i necessitats diferents, de manera que no hi ha solucions estàndard.
Per això, el primer pas consisteix a dur a terme una avaluació tècnica de l’immoble per identificar les barreres arquitectòniques existents i determinar quines actuacions són necessàries per complir la normativa vigent.
A Aszende disposem d’un equip especialitzat en accessibilitat que analitza cada projecte de manera individualitzada i dissenya solucions adaptades a les característiques de l’edifici i als requisits legals aplicables.
Una planificació adequada no només contribueix a complir la normativa d’accessibilitat als edificis públics. També permet optimitzar la inversió i crear espais més segurs i inclusius per a totes les persones usuàries.
Podem
ajudar-te
T’agradaria saber més sobre els nostres productes, serveis i solucions de mobilitat vertical?
No ho dubtis i posa’t en contacte amb nosaltres sense cap mena de compromís mitjançant aquest formulari i ens posarem en contacte amb el més aviat possible.
Si desitges saber més sobre el tractament de les seves dades, visita la nostra política de privacitat.
