MiAszende
Sol·licita Pressupost 
Ja hem vist en publicacions anteriors que les despeses de manteniment d’un ascensor en locals comercials poden variar. Tanmateix, els baixos d’una comunitat segueixen els mateixos criteris o són diferents per tractar-se d’habitatges?
Els baixos són, per definició, els habitatges situats a nivell de carrer i, habitualment, no requereixen l’ús dels ascensors per accedir a la propietat. Aquesta circumstància ha portat molts propietaris a plantejar-se si realment estan obligats a assumir els costos associats al manteniment, reparació o modernització dels ascensors, una despesa que, en la majoria de comunitats, representa una part important del pressupost anual.
Ascende: Your Strategic Elevator Partner
Prenent com a base la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre Propietat Horitzontal (LPH), en el seu article 9, tots els propietaris han de contribuir a les despeses comunes en funció de la seva quota de participació. Ara bé, tot i que aquesta obligació és la norma general, existeixen certes excepcions que poden aplicar-se en situacions concretes. Així doncs, no és una regla automàtica ni fàcil d’assolir: cal complir condicions específiques i, en molts casos, comptar amb l’aprovació de la comunitat i que aquesta excepció estigui recollida expressament als estatuts.
Factors que determinen si els propietaris de baixos paguen el manteniment de l’ascensor
Estatuts específics que eximeixen expressament els baixos del pagament
Un dels factors que pot determinar si els baixos han de pagar el manteniment de l’ascensor és l’existència de clàusules específiques en els estatuts de la comunitat. Si en aquests consta expressament que els propietaris d’habitatges en planta baixa queden exempts de l’obligació de contribuir a les despeses de manteniment, llavors no estaran legalment obligats a assumir aquests costos.
En els casos on aquesta clàusula no existeixi, s’entén que tota la comunitat té el deure legal de pagar la seva quota.
Acord aprovat
Per modificar, reduir o eximir els propietaris dels baixos de l’obligació de contribuir al manteniment de l’ascensor, la comunitat pot aprovar un acord específic en la junta de propietaris.
Perquè aquest acord sigui vàlid, cal complir amb les majories legals que estableix la Llei de Propietat Horitzontal. En el cas del manteniment de l’ascensor, en tractar-se d’un assumpte ordinari, es requereix el vot favorable de la majoria dels propietaris que, alhora, representin la majoria de les quotes de participació presents o representades a la junta.
Habitatge sense accés comú a l’ascensor
En aquells casos en què l’habitatge en planta baixa no tingui accés a l’ascensor ni comparteixi zones comunes relacionades amb aquest servei, els propietaris poden qüestionar si els baixos han de pagar el manteniment de l’ascensor quan no en reben cap benefici directe.
Aquesta circumstància pot ser un argument vàlid per sol·licitar l’exempció del pagament, sempre que es pugui demostrar que l’ascensor no forma part de les àrees comunes a les quals el propietari accedeix o utilitza.
Instal·lació posterior de l’ascensor
La jurisprudència estableix que, quan un ascensor s’instal·la després de construïdes les vivendes, els propietaris dels baixos que no van participar en la instal·lació poden tenir dret a no pagar-ne el manteniment. Això es deu al fet que no es beneficien directament ni van consentir aquesta despesa, per la qual cosa poden sol·licitar l’exempció o una reducció proporcional.
Reducció o ajust del coeficient de participació
Un altre factor que pot influir en si els baixos han de pagar el manteniment de l’ascensor és la possibilitat d’ajustar el coeficient de participació que tenen assignat en la comunitat.
Sempre que existeixi acord entre els propietaris, es pot establir una quota reduïda per als residents de planta baixa, equivalent a l’ús real que en fan del servei.
Nul·litat de clàusules abusives
Quan s’imposa als propietaris dels baixos l’obligació de pagar el manteniment de l’ascensor sense un acord previ, sense consens en junta ni una justificació clara en els estatuts, es pot considerar una clàusula abusiva. En aquests casos, els afectats poden acudir als tribunals per sol·licitar la nul·litat d’aquesta obligació.
Quan es pot ajustar o renegociar la contribució que els baixos paguen en manteniment d’ascensor?
Hi ha diversos escenaris pràctics en què és possible ajustar o renegociar la contribució que els baixos paguen pel manteniment de l’ascensor. Els propietaris d’habitatges en planta baixa compten amb mecanismes legals i eines de gestió comunitària que poden activar per sol·licitar una reducció, una quota diferenciada o fins i tot l’exempció del pagament, segons les circumstàncies particulars del seu edifici i comunitat.
A continuació, repassem algunes de les vies més comunes:
- Modificació d’estatuts: Una de les vies més sòlides per ajustar el que els baixos paguen pel manteniment de l’ascensor és mitjançant la modificació dels estatuts de la comunitat. Els propietaris poden presentar una proposta en la junta de veïns, i perquè sigui vàlida, ha de ser aprovada per majoria qualificada, tal com estableix la Llei de Propietat Horitzontal. Si la modificació s’aprova, és imprescindible inscriure-la al Registre de la Propietat, de manera que tingui efectes legals també per a tercers i futurs propietaris.
- Acord específic d’una quota diferenciada: Una altra alternativa per reduir el que els baixos paguen pel manteniment de l’ascensor és establir una quota diferenciada per a aquests propietaris. Aquest acord ha de ser aprovat en una junta de propietaris i recollit per escrit en l’acta corresponent, assegurant així la seva validesa i aplicació futura. Per exemple, si en comunitat s’aprova que els veïns de planta baixa només paguin el 25 % del manteniment de l’ascensor, l’acord s’ha d’aprovar en junta i registrar-se en l’acta perquè tingui efecte vinculant.
- Rebaixa proporcional segons l’ús de l’ascensor: Quan l’exempció completa del pagament no sigui viable, es pot optar per una rebaixa proporcional segons l’ús que els baixos facin del servei. Aquesta mesura pot aplicar-se com a criteri de justícia distributiva, sense necessitat d’exempció total.
- Inclusió de l’acord a l’acta de la junta de propietaris: Tots els acords sobre la quantitat que els baixos paguen pel manteniment de l’ascensor han d’estar reflectits en l’acta de la junta. D’aquesta manera, s’assegura la seva validesa legal i aplicació futura, fins i tot en casos de canvis en la propietat.
Els baixos paguen manteniment d’ascensor?
Com hem vist al llarg de l’article, no hi ha una única resposta a la pregunta “els baixos paguen el manteniment de l’ascensor?”. L’obligació de contribuir-hi o no dependrà de diversos factors: el que estableixin els estatuts de la comunitat, els acords adoptats en junta, el coeficient de participació i, fins i tot, la configuració física de l’edifici.
Ara bé, encara que sigui possible sol·licitar l’exempció o un ajust en aquesta obligació, no es tracta d’un procés automàtic ni immediat. Cal analitzar a fons el cas concret, plantejar-lo en junta i, sobretot, negociar amb la resta de propietaris. És a dir, es tracta d’un tema que s’ha de treballar i consensuar dins del marc legal i comunitari.
Per això, el més recomanable és comptar amb l’assessorament de professionals especialitzats en propietat horitzontal, que puguin guiar el procés i valorar les implicacions. A més, qualsevol modificació que afecti les quotes de manteniment pot tenir conseqüències en el repartiment de la despesa entre els altres propietaris, la qual cosa també s’ha de tenir en compte si s’estudien noves reduccions de quotes o preus en funció del nombre de contribuents al manteniment.
Podem
ajudar-te
T’agradaria saber més sobre els nostres productes, serveis i solucions de mobilitat vertical?
No ho dubtis i posa’t en contacte amb nosaltres sense cap mena de compromís mitjançant aquest formulari i ens posarem en contacte amb el més aviat possible.
Si desitges saber més sobre el tractament de les seves dades, visita la nostra política de privacitat.
